L’art de prendre decisions.
En el llenguatge empresarial, hi ha un mètode per resoldre problemes (tècnics). En el llenguatge mèdic hi ha un protocol de diagnosi que ha de resoldre una malaltia. En la vida real ens veiem abocats a prendre decisions ràpides, algunes complicades, algunes difícils, però continuament.
Prendre decisions és una necesitat de la espècie humana, per a cada moment del dia. La majoria són encertades, i van en la direcció d’assegurar la pervivència i la continuïtat.
Hi ha métodes científics per a valorar cada una de les decisions per a un problema. La majoria es basen a evaluar cada una de les sortides o decisions, d’una manera preestablerta o arbitrària. Per a cada decisió al problema, hi ha contraindicacions o efectes secundaris, inconvenients o altres petits ( o grans) problemes. La tècnica ajuda a decidir-se per la més avantatjosa o la menys dolenta.
Generalment és més fàcil prendre decisions econòmiques que personals; empresarials que familiars; i millor si involucren altres persones que no pas tú mateix. És de domini públic que els metges no s’autodiagnostiquen, i que els economistes sempre tenen algú de rang superior que els supervisa les operacions complexes.
Quan un ha de prendre decisions importants que l’afecten a un, i que ha de decidir per si mateix, i no pot valorar numèricament les propostes i descartades, llavors el pensament i el mètode requereixen alguna cosa més que intel.ligència. En Goleman, l’autor de la intel.ligència emocional, va postular que hi ha alguna cosa millor que tenir bons resultats en el coeficient d’intel.ligència clàssic. De fet, va anar més enllà al escriure pocs anys després " La intel.ligència social", com a eina per a triomfar en la vida a més d’altres tipus de habilitats. Ara ha presentat la seva darrera obra "La intel.ligència ecològica", com a manera universal i sostenible de prendre decisions de consum.
Prendre decisions individuals en que la família és un factor en joc, és molt complicat, i no sé quina mena de intel.ligència fa falta per a triomfar. Anar a treballar lluny, molt lluny de casa és una decisió que cal consultar amb la família, amb la parella, i amb els estaments que ara em lliguen al meu entorn. No es pot evaluar ni la posició professional, ni el futur, sinó només un aspecte emocional i de present.
Aquesta indecisió que ara pateixo em porta a considerar el tema com un problema pla que es pot formular en un paper ( com un problema qualsevol). Que afecta a una altra persona que no sóc jo, i que té alternatives per als efectes col.laterals.
És l’art de saber negociar ( intel.ligència emocional), de saber demanar consells alternatius al entorn (intel.ligència social), i d’evaluar les possibles conseqüències en un futur a llarg plaç. Tantes habilitats, només em porten a pensar que prendre decisions difícils és tot un art. I que prendre-les ràpid és ser valenta, versus la por, la ansietat i la indecisió que comporta quedar-se sense pensar per tal de no cometre errors.
Resumint: accepto o no una feina difícil fora de la meva província? Demà dilluns haig de donar la resposta. Desitgeu-me sort!
