The five people you meet in heaven.
La darrera vegada que vaig visitar Nova York per motius de feina en Mitch Albom acabava de publicar aquest títol: "Les cinc persones que et trobaràs al cel". El vaig comprar en versió original, i encara no l’havia llegit. Quan m’hi he posat veig que encara que és un llibre curt, és difícil d’entendre. Així que m’he posat aquesta tarda en la activitat creativa de traduir-lo.
Em va agradar el seu primer llibre: "Els dimarts amb Morrie",que és el títol que el va portar a la fama. Aquest periodista esportiu que ha triomfat com a escriptor de best-sellers, va nèixer a Passaic, Nova Jersey al 1958.
Vaig agafar interés en el personatge perquè un cop jo havia viatjat a Passaic a visitar a un col.lega en una fàbrica del polígon industrial. Era al costat d’un riu del mateix nom amb un cabal d’aigua considerable, que baixava turbulentament d’una manera que nosaltres en aquest pais no n’estem acostumats a veure. La fàbrica era vellíssima, a l’estil dels grans magatzems abandonats que solen sortir a les pel.lícules i que son escenari de persecucions entre les instal.lacions. Una industria química molt bruta i deixada, on els operaris eren la majoria chicanos i jamaicans , malpenso que il.legals, i no hi havia depuradora. Recordo, com al comentari de com ressolíen el tema d’aigues residuals i medi-ambient em van contestar sense vergonya: " The solution for the polution is the dilution", i es van quedar tan amples. Visca Amèrica! És clar que no es van adherir en cap moment el tractat de Kiotto. Europa és l’únic continent civilitzat…
Dotze milles a l’est vam tornar a Nova York, i a la Penn Station vam regirar llibres per endur-nos un record. Vaig triar aquest i un altre " For one more day", també poc gruixut.
