Estils de dona.
Llegeixo de vegades a la premsa que l’estil de manar de les dones polítiques és diferent de l’estil dels homes. Jo difereixo d’aquesta afirmació. L’estil és diferent segons la persona que mana o que dirigeix; i diferent segons quin tipus de dona.
En el darrer congrés de Lideratge femení que sota el programa Life es va desenvolupar a Barcelona, llegeixo que homes i dones son diferents, segons la seva naturalesa diferent, i que apliquen estratègies també diferents.
Aquest és un tema clàssic en el que no m’explaiaré excesivament. Simplement dir que quan es parla d’igualtat, sempre s’ha entés com a paritat de drets davant la llei i la societat, només això. Van quedar enrera els temps en què per una mateixa feina, hi havia un sou per homes i un altra per a dones. I també feines estrictament femenines i d’altres només aptes per a homes.
Jo penso que mentre les dones estudiem a les mateixes guarderies, escoles i universitats que els homes, tenim la mateixa base cultural, les mateixes impressions socials, la mateixa orientació al pensar i al decidir. I només la genialitat de cadascú marcarà diferències.
