El cap als núvols

Aquests dies em vaig comprar a la parafarmàcia una eco-bola. És una bola de plàstic amb foradets i omplenada amb una mena de pedretes que en diuen ceràmiques. La recomanen per rentar roba ecològicament a la rentadora. La vaig adquirir per curiositat, després d’interrogar a la dependenta. Un cop a casa, vaig consultar a Internet la base científica en que suportava la idea que es pot rentar sense sabó. Hi havia descripcions, suposicions, també opinions excèptiques sobre la base de les tensions superficials, la neutralització d’ions clor i altres arguments que són vàlids, però no sé si amb les conclusions que ells prometen. Total: que vaig fer la prova de camp rentant.

Vaig donar els llençols a la aprovació de la família. Tots van coincidir que la roba no feia olor de res ( no portava suavitzant tampoc), més aviat olor de net, que havia sortit molt suau, i semblava prou neta. He repetit la prova de camp ja varies vegades, amb resultats positius. Quan rento roba prou bruta hi poso una petita part de detergent, tal com aconsella la marca.

Un dia, parlant-ho amb la meva cunyada, em va dir que ella també ho havia provat, i que surprenentment la roba quedava bé. El meu germà va suposar que la roba que rentem generalment sol estar suada més que bruta, i que amb poca cosa podia quedar desodoritzada. Altra cosa seria la roba amb taques, o amb brutícies específiques de taller.

Aprofondint amb aquesta idea vaig saber que existia també una eco-bola pel rentaplats. Abans de comprar-la però he fet una prova en blanc: rentar els plats sense sabó, només amb l’abrillantador. El resultat, per la meva sorpresa va ser correcte.

Aqui venen les meves reflexions: si es pot rentar sense detergent, i algú ho ha descobert, potser vol rentabilitzar la seva idea. Potser gastem massa detergents, o potser només desodoritzem la roba.

El negoci dels sabons i dels detergents mouen moltíssims diners. Tot i que per rentar a mà plats o roba sí que es necessita aigua+sabó. I per desenganxar taques de la roba algun actiu  enzimàtic, i pel greix solidificat dels plats també aigua calenta+sabó.

També tothom sap que si estén la roba en un dia d’hivern, encara que faci sol, la roba queda impregnada de fum de les xemeneies, encara que porti detergent i suavitzant. I no és agradable.

Ja m’agradaria tenir la opinió d’ alguna autoritat fiable,amb quina base científica actúa aquest artilugi, perquè si em remeteixo a les proves, aixó va bé.

Potser avui dia som massa primmirats amb la roba neta i la higiene, i som incapaços de portar dos dies seguit la mateixa roba. Potser s’hauria d’inventar també un sistema de vaporitzar i ventilar la roba portada, que ens donés la sensació de roba fresca, i estalviar-nos també l’aigua.

Tweet