Secrets
Vet aqui el darrer post de l’Any, que escric mentre al forn s’hi cuina el sopar de cap d’Any. Ja tinc la taula parada, les tovalles de brodat Richelieu, la cristalleria, les espelmes perfumades a lloc, la Poinsetia a la tauleta, els CD’s de música destriats i les gourmanderies a punt. Què més es pot esperar d’una nit com avui? Doncs la bona companyia…
Això em recorda que encara no he fet els propòsits d’Any Nou, com cada Any. Però aquest any ho faré diferent, perquè de propòsits se’n poden fer cada dia. Deixem-nos de protocols, i procurem viure cada dia una mica més amb criteri.
No fa gaire vaig llegir un llibre que us vull recomanar, per llegir i per regalar: El secret de la Rhonda Byrne, un bestseller d’autoajuda que va ser un èxit fa uns dos anys. Però fins ara no havía caigut a les meves mans.El llibre és un recordatori, amb bona voluntat, de coses que ja sabem, però que no volem creuren’s del tot. Amb una base pseudocientíca, ens porta a la idea de que els nostres pensaments configuren el nostre futur. És a dir, que el que penses i vols fermament, es farà realitat. Tant és si parles de relacions personals, d’economia, de salut, d’il.lusions, és igual: pensa i desitja, i actua com si ja fos teu. De fet, tots en tenim proves de que aquesta idea pot funcionar: els optimistes viuen més anys, els surten les coses més bé, i de vegades un placebo pot fer-nos sentir millor de salut.
El que em fa gràcia són les bases científiques de tot el que es diu: La teoría de la física cuántica, en què no se sap on es troba exactament un electró voltant alrededor del nucli d’un àtom. Només es pot saber si incideixes en el sistema, amb lo cual el sistema queda interferit. També parla de la llei de la atracció de masses: lo semblant atrau lo semblant. Per tant si vols felicitat comença a demostrar-la. I si vols diners, gastal’s com si ja en disposessis.
És un llibre que recomano a persones a les quals els falta una mica d’empenteta: que sàpiguen que el primer pas s’ha de donar, que t’has d’arriscar en alguna cosa, que s’han de tenir il.lusions sempre!, que la nostra vida és a les nostres mans i al nostre pensament, que podem canviar les coses si volem, només cal somniar-ho, desitjar-ho i fer un primer pas i després seguir la intuïció amb l’ajut de la nostra voluntat.
El llibre dona pistes de gent que han actuat, transcriu frases que aixequen l’ànim, i arribes a la conclusió de que la vida és un llibre blanc plé de possibilitats. Només cal seure, relaxar-se i pensar com escriurem aquest llibre. I tot seguit, sense trigar gaire posar-se en acció.
Espero que durant tot el 2010 els vostres i els nostres somnis es transformin en realitat. Amb els millors desitjos,
Angelina. 31 desembre 2009.
1 gener 2010 @ 20:14
Hola Angelina,
Gràcies Angelina, per llegir i opinar al meu bloc. Jo també et desitjo un molt bon any 2010. Estic segura que si practiques el que diu el llibre, la vida et somriurà, tal com m’ha passat a mi.
És gràcies a la descoberta del llibre fa 1 any i mig, quan estava rehabilitant-me del meu trencament d’escafoides, que vaig crear el bloc i vaig començar a practicar les ensenyances del llibre. I ja ho veus, la meva vida està fent un gir de 180 graus.
Després vaig descobrir altres llibres relacionats, també vaig veure el DVD per Internet. I avui, he escoltat, un arxiu d’audio de principis del 2008, del programa «l’ofici de viure», que parlava del secret i la llei de l’atracció. Si vols que et passi informació sobre llibres, l’enllaç d’audio i les meves vivències, envia’m un mail.
Justament, avui he pensat amb tu, i has aparegut al bloc. I tinc malles ciclistes grises, a quan tothom em deia que no en trobaria a Reus, que totes eren negres.
Sara
2 gener 2010 @ 10:51
Benvolguda Angelina, justament fa pocs dies, va caure a les meves mans un article que parlava del mateix que parles tu, si creus fermament que pots aconseguir una cosa, l’aconseguiràs. Aquest és el meu propòsit per aquest any que comença, creure i tenir fe, per aconseguir complir els meus somnis. Ah, i felicitats pel canvi de feina. Espero que et vagi tot molt bé.Gràcies per seguir llegint i comentant en el meu bloc.
Salut i contes!
5 gener 2010 @ 16:53
Ei Angelina! Precisament aquesta tardor vaig posar-me a llegir El Secret, i tot i que és bastant americà (en què et repeteix les asseveracions importants un i altre cop, i que en molts cops se centra en la part material més que l´espiritual), també penso com tu: aquest llibre obre una porta (que ja teniem oberta però que no ens n´havíem adonat) a l´ànim i a l´il·lusió. I al nostre llibre encara ens queda molt per escriure. Et continuo recomanant «L´Ofici de Viure Bé» en aquest sentit ;-).