El cap als núvols

He aprofitat el matí d’avui per analitzar la
Eco-bola ( la bola de rentar ecològica, de la què us parlava al post
ciència cassolana)

He preparat una part
experimental a laboratori d’aigues, una part bibliogràfica i una part
deductiva. Finalment he aplicat sentit comú a totes tres, i aqui us les
exposo.

Laboratori:

Solució
mare de 10 l d’aigua a 40ºC de la aixeta de casa. He separat 1 l com a
prova en blanc (0). Un  altre litre, al que he afegit 0,1 cc de
Lauryl-sulfat-sòdic (N-12) al 26% ( mistol) ( Prova 1), i al líquid
restant ( 8 l) he deixat la ecobola en remull durant 24 h ( prova 2).

L’endemà he mirat el pH ( alcalinitat). En els tres casos m’ha donat pH=7,3, sense variació en les proves.

He valorat la duresa, i en els tres casos ha donat el mateix: 6-7 ºF, sense variació.

He
fet una prova comparativa sobre la tensió superficial ( prova dels
banyistes). El resultat ha estat el mateix, sense diferència.

He
obert la esfera de goma de la eco-bola: a dintre hi ha un grapadet de
boletes de ceràmica de cinc tipus diferent: marró, blanc gran i petit,
beige gran i petit. Un cop trencades, semblen zeolites sòdiques, i no
tenen solubilitat en aigua.

Documentació: 

He
consultat informació per Internet. Aquest artilugi sembla vendre’s molt
com a netejador ecològic, sense discussió. Es ven sota diferents
marques i a uns preus molt semblants. Promet rentar sense detergents, a
40ºC, la brutícia i les males olors. Diu que deixa la roba neta, olor
neutre, i efecte bacterològic. Aquests resultats son una conseqüència
de les petites boles de ceràmica, que diu, alteren les propietats
iòniques de l’aigua, generen ions negatius i radiació infrarroja, que
trenquen la tensió superficial de l’aigua i eliminen la brutícia de la
roba.

Diferents pàgines trobades, sembla que la ecobola es ven amb el sistema piramidal de venda per contactes.

Finalment he buscat a la wiquipèdia, i he trobat la informació que esperava per tal d’escriure aquest post.

Deduccions:

1.- La frase trencar la tensió superficial és massa forta: en tot cas hauria de dir que disminueix
la tensió superficial, si fós el cas. Però ja he comprovat, que no hi
actúa en absolut. En tot cas el fregament de la bola de plàstic amb la
roba, pot fer un semblant de rentar la roba a mà, però no actúa en
absolut amb el procés fisico-químic de la tensió superficial.

2.-La ecobola diu que genera radiació infrarroja. Jo diría que és inapreciable, amb l’aigua a una temperatura a 40ºC.

3.-Diu
que les boles ceràmiques generen ions negatius. Seria cert si aquestes
boles fossin mínimament solubles en aigua. Pèro he comprovat que el pH
no varia en absolut.

4.-Tenen la mateixa
propietat que els tensioactius dels detergents. La experimentació diu
que amb la ecobola, la roba no es mulla millor. En tot cas, com s’ha
dit, al rodar el bombo de la rentadora, contribueix a una acció
mecànica mínimament més efectiva.

5.- Si
les boletes ceràmiques fossin zeolites, farien baixar la duresa de
l’aigua. És el que fa l’hexametafosfat (Calgón-T) en l’aigua, millorant
el rendiment del detergent, que no precipita amb la calç de l’aigua.
Però en la prova de laboratori, no ha canviat en res la duresa.

6.-
Diu que té un efecte bactericida, i que renta millor neutralitzant els
ions Clor. Una cosa contradiu l’altre. Però també es contradiu dient
que afegint una culleradeta de sal, millora el resultat. La sal, clorur
sòdic, amb aigua és una font d’ions clor(-).

Sentit comú:

Si
comparem un rentat amb aigua sola a 40ºC, i un amb ecobola, no hi ha
diferència. Si la roba té taques o greix, o està massa bruta aquest
sistema no funciona, i s’ha d’afegir detergent, i a més específic per
les taques en qüestió!

Diuen que el sistema és ecològic 100%. En això no s’equivoquen!

Per
efectuar un rentat bactericida ( per exemple en llençols i roba
d’hospital), s’ha d’augmentar la temperatura de l’aigua, i en tot cas
afegir un bactericida ( clorat o no). Per a usos domèstics, fa més feina la llum ultraviolada del sol.

Un rentat amb ecobola o amb aigua sola,
només remou la pols, les subtàncies solubles en aigua com la suor, les
olors i taques hidrosolubles.

Potser ja
és hora que ens conscienciem que, potser, utilitzem massa detergents, i
que no cal. I que ens ho han fet saber a base d’haver-nos de gastar
30€. Les xarxes de venda d’aquests artilugis son societats de
partitipats que no es fan massa preguntes, i que per un mòdic preu et
pots estalviar el detergent i el suavitzant durant una colla d’anys. 

Potser
avui dia a força de viure fenòmens tecnològics singulars tendim a
atribuir propietats especials a aparells que per sentit comú no en
tenen.

O potser amb explicacions
pseudocientífiques, som terreny abonat per als desaprensius. Això
mateix: em sembla que aquesta ecobola és una estafa, perque qualsevol
estudiant de química de batxillerat arribaria a les mateixes
conclusions.

A veure si el catedrátic de la UB el Sr Claudi Mans estaria d’acord amb mi. Ja m’agradaria saber la seva opinió!

Tweet