Herois anònims
Una vegada, en broma, vaig dir a la secretària jove que m’agradaria jubilar-me de la Empresa amb un magnífic ram de flors i amb una música de fons: els sons del meu guitarrista preferit, en Mark Knofler i la peça Local Hero.
Anys més tard ja no queda Empresa, he perdut de vista la secretària, i dubto que pugui jubilar-me amb música tal celestial. Però no importa, ja em compraré jo el ram de flors de les que m’agradin, i em posaré a casa aquesta composició.
Tot vagi en honor de les dones de la meva edat, i especialment de la meva amiga que compleix anys avui mateix.
Perquè molts som herois anònims en certs moments de la vida. I ens mereixem un homenatge cada dia.
A mi cada acord de la guitarra d’aquesta obra em fa vibrar de emoció. Escolteu-la varis cops i ja em direu!
