Nostàlgia
Aquest diumenge vam tenir una conversa del més constructiva amb la meva amiga de la infància. Per comptes de parlar de temes instrascendents, ens vam deixar anar sobre el què era el millor de la vida. Per descomptat, res pot igualar a la sensació que teníem de la felicitat quan erem petites i anavem a escola ( oi Annamaria?)
Aquells eren temps de foscor, intrascendència i repressió en tots els sentits possibles. Però erem felices. Als ’60 erem molt petites i no enteníem algunes coses que no ens agradaven. Sempre hem pensat que erem una mica avançades en el temps. I el temps ens ha donat la raó, encara que massa tard…
Eren temps de revolució, de canviar lo establert, per altres idees renovades, de trasgredir totes les normes, de replantejar-se les autoritats, de posar la imaginació al poder, de canviar l’encorsetament de la societat. Llavors no ho acabavem d’entendre del tot. Ens vestíem amb flors i minifaldilles, els nois amb cabells llargs, les noies amb melenes arrissades i salvatges, faldilles i sandàlies. Arrossegavem les guitarres a totes les festes i acampades.I escoltàvem música alternativa… Tal vegada, i exactament com ara mateix. Potser era el poder de la joventut i de la il.lusió. Fugíem però del consumisme exagerat, o és que no hi havia manera de consumir!
El millor de la vida pot ser qualsevol cosa que et fa sentir especial: una bona conversa, un té a mitja tarda, un bany d’escuma a la llum de llantions, mentre escoltes la teva música preferida. Però sobretot sentir-te plena de vida i de noves il.lusions.
Recordo una cançò, que ara el Youtube m’ha permés recuperar fàcilment. En aquella època, ens la posaven a les classes de religió més vanguardistes. Quan encara teníem edat de replantejar-nos el perquè de les coses, i de imaginar un món alternatiu que podia ser possible… i depenia de nosaltres.
Mireu l’abillament del grup; escolteu la música de la cançò ( recorda al cànon de Pachebel oi?), i traduiu la lletra que canta el solista. Llavors entendreu, els més joves, què vol dir la paraula nostàlgia…( o kumbaià, o xirucaire o hippy)
