Històries en vint segons.
Una de les coses que admiro de la televisió, a part de les pel.lícules, són els anuncis, ho confesso. No em fa vergonya admetre en públic que m’emociono amb alguns anuncis ben fets. Em trec el barret davant alguns creatius que saben interpretar l’ànima humana, que m’endevinen els pensaments, que toquen les meves emocions, i em fan pensar una mica.
Hi ha anuncis en sèrie, com per capítols, d’un estil determinat que fan joc els uns amb els altres. Per exemple els del cotxe Audi: son quasi petites obres d’art de la creació. Per exemple els de la cervesa Estrella, els de Freixenet de Nadal, i un llarg etcétera. Alguns expliquen una idea, una història d’una vida, una sensació, una intuïció, una il.lusió en pocs segons.
Clar que estan destinats a això mateix: a cridar la nostra atenció, a ser recordats com imatge de marca i a convèncer a fer alguna cosa. No sempre a comprar, però sí a formar una sensació que mica en mica serà filosofia de vida. Les idees se’ns fiquen al cap, no es poden esborrar fàcilment, i creen solatge: un terreny abonat per en el futur ser uns clients segurs. Si cada dia ens adoctrinen una mica amb comunicació, parlar, conectar-te, riure i passar-s’ho bé, al final ens comprarem un telèfon mòbil que faci de tot i sigui un últim model. Si ens fan saber que els nostres malestars son compartits per molta gent, al final hi buscarem remei i comprarem el què ens diguin: medicaments, perfums, roba, bricolatge, assegurances, cotxes…qui sap!
Però jo parlava de anuncis preciosos, emocions a flor de pell i històries de vint segons. Mireu aquest vídeo que adjunto, i ja em direu si no us convenç del tot!
26 març 2010 @ 5:52
A part de l’objectiu principal dels anuncis que és vendre el seu producte, és cert que són petites obres d’art i a vegades no tan petites. M’ha agradat molt el vídeo.