El ball dels cent mil diumenges.
Quan estudiava, tots erem seguidors de la nova cançò. Hem pogut seguir a Lluís Llach, a Serrat, la M.del Mar Bonet. Però havia perdut al Ramon Muntaner, de la que jo n’era fan incondicional. Fa uns anys em vaig fer demanar un CD amb una cançò que havia escoltat puntualment en un moment determinat de la meva adolescència. En tenia un molt bon record de la música i la lletra, la recordava perfectament tot i que no la havia escoltat més. No me la podia baixar per la xarxa, i no existía al YouTube. Però havia estat editada en format CD. És el "ball dels cent mil diumenges", una cançò d’Henri Tachan, traduïda al català, i versionada pel Ramon Muntaner.
El ball dels cent mil diumenges
(Henri Tachan/música
de Ramón Muntaner)
Potser algun dia ens reunirem
Al ball dels cent mil diumenges
Potser algun dia ens trobarem
Si jo no em venjo i tu no et venges.
Potser, potser algun dia creixerem
A la claror del gran amor que ens falta
Potser, potser algun dia oblidarem
El matí fosc, la nit malalta.
Potser algun dia ballarem
Per carreteres sense rampes
Potser algun dia reprendrem
El nostre joc sense fer trampes.
Potser, potser algun dia ens en riurem
D’aquest amor tan curt que el temps es menja
Potser algun dia ens en riurem
De fer l’amor de dilluns a diumenge.
Potser algun dia reviurem
En un nou país sota uns nous arbres
Potser algun dia esdevindrem
Meitat lilàs, meitat malves.
Potser algun dia escardarem
El nostre gruixut mur d’estupidesa
Potser algun dia trobarem
La clau de volta de tanta ceguesa.
Potser algun dia ens reunirem
Si jo no em venjo i tu no et venges
Potser algun dia ens trobarem
Al ball dels cent mil diumenges
Si jo no em venjo i tu no et venges.
Potser algun dia ens reunirem
Si jo no em venjo i tu no et venges.
Buscant per la xarxa, només he pogut trobar la lletra en francès. Perquè comproveu la versió, és aquesta:
Normal
0
21
MicrosoftInternetExplorer4
Les
cent mille dimanches
Paroles: Henri Tachan
(transcription d'après enregistrement)
Musique: Mick Micheyl
Peut-être qu'un jour, on s'reverra,
Au bal des cent mille dimanches,
Peut-être qu'un jour, on s'parlera,
Dans d'autres allées, sous d'autres branches...
Peut-être bien qu'un jour, ça marchera,
Le vrai, le grand amour, en robe blanche,
Peut-être bien qu'un jour, on oubliera
Les matins gris d'hier, les nuits blanches...
Peut-être qu'un jour, on redansera
Dessous le parquet des quatre planches,
Peut-être qu'un jour, on rejouera
Sans garder un atout dans sa manche...
Peut-être bien qu'un jour, on s'en fichera
De tes seins nus et de mes mains sur tes hanches,
Peut-être bien qu'un jour, on s'en fichera
De nous aimer du lundi au dimanche...
Peut-être qu'un jour, on revivra
Au royaume englouti des Atlantes,
Peut-être qu'un jour, on reviendra
Moitié peuplier, moitié plante...
Peut-être bien qu'un jour, on crèvera
Nos plafonds lourds et nos murs d'ignorance,
Peut-être bien qu'un jour, on trouvera
La clé des champs pour forcer les silences...
Peut-être qu'un jour, on s'reverra,
Dans d'autres allées, sous d'autres branches,
Peut-être qu'un jour, on redansera
Au bal des cent mille dimanches...
La cançò la podeu trobar a:
http://www.we7.com/track/El-ball-dels-cent-mil-diumenges?trackId=2114225&m=0
6 febrer 2011 @ 22:41
Aquesta és una de les cançons que més m’agraden del Ramon Muntaner, per a mi un dels grans de la Nova Cançó. Em porta grans records de la meva adolescència a Cornellà quan vaig començar a obrir-me a la vida.
Suposo que la tens la cançó. Si no fos així te la podria manar per e-mail.
Salutacions
Xavier Ramell
7 febrer 2011 @ 19:43
Moltes gràcies Xavier,
El CD el tinc, tot i que ara m’agrada més escoltar la música pel Spotify que és més inmediat per a mi que qualsevol altre sistema.
A mi també m’agrada especialment aquesta cançò. Encara que porti records de nostàlgia.
He descobert el teu blog, i a partir d’ara el seguiré!