Anàlisi de la por.
En un anterior post us explicava que la unitat d’energia és el diner. En aquest, us vull parlar del gran poder que té l’efecte de la por en la humanitat. Sembla molt agosarat i molt ambiciós, per a un comentari d’estar per casa. Només és una reflexió de com actua la por en contra de totes les unitats d’energia reals, psiquiques i efectives.
Suposo que us haureu adonat, tots vosaltres sense cap excepció, que en la retallada econòmica que s’està anunciant des dels governs només afecta a sectors productius ( crèdits, educació, sanitat, prestacions socials…). No es parla mai de seguretat,defensa, armament…
La borsa puja o baixa segons les espectatives relatives del mercat, és a dir, en funció només de previsions, o de la por de les no-previsions. El diner és poruc- diuen els banquers.
Els conflictes armats més recents ( guerres modernes), només són un efecte accelerat de la por a l’enemic, de la seva provisió d’armament, dels coneixements adquirits per l’enemic en temes nuclears, en la creació de centrífugues ( o màquines sofisticades de guerra).
Les ERO a les Empreses són un avanç a la por de no poder mantenir l’estatus de l’Empresari, encara que sigui a costa de no mantenir els estatus dels treballadors. O uns o altres-diuen.
Els ambulatoris son plens de gent que s’esperen perque tenen por de tenir algun mal que els preocupa. Hi ha malalts que no prenen la medicació correcte, per por a enganxar-se als medicaments. Hi ha malalts que s’automedicquen, per por a emmalaltir.
La avarícia i corrupció polítiques s’interpreten com un acaparament de diners en excès. Mai podrien gastar tants diners en una vida, però tenen por de necessitar-los…
La enumeració d’aquesta llista de inseguretats i pors es podria allargar molt més. No és el meu objectiu, només la meva reflexió. Hi han macro-pors i micro-pors, o pors quotidianes que ens amarguen la vida i les del nostre voltant. Hi ha persones que tenen por a la por.
I a la llarga, si seguim aquestes dinàmiques ens convertim en persones covardes, ens deixem portar per estímuls negatius, de fets que no tenen perquè ocòrrer, i acabem derrotats abans de començar.
Molts dels problemes internacionals, sabem, tenen a veure amb aquesta perspectiva diplomàtica de la por. No podem fer-hi gran cosa ( potser opinar als cercles d’opinió?). Però sí que podem ser més actius en el cercle més familiar, social, laboral o ciutadà.
Ser previnguts, asserenats, reflexius i moderats no treu de que poguem desprendren’s de una gran part de les pors que ens immobilitzen i ens deixen sense recursos.
No hauríem de tenir por a perdre la feina ( la perdrem de totes formes?), de portar una vida sana com a garantia raonable a la salut, d’estalviar una mica com a seguretat per un futur incert, de llançar-nos a relacions per les quals potser no hi ha garantia ( que és una garantía?), o de tenir armes a casa ( vull dir al pais) per a defensar-nos dels qui ens volen envaïr ( qui ens vol envaïr i necessitem tant d’armament?).
Així com els diners mouen el món, les pors el van destruint. Almenys és la meva sensació. No sé que en penseu…
