Botigues d’emocions
Tot passejant de bon matí per la ciutat, un dia d’aquells de vaga del sector públic, pot semblar un dia diferent,p erò en realitat la vida continua igual.
A primera hora s’obre el comerç local, les petites botiguetes de tota la vida, el taulell ben net, la mercaderia fresca i en ordre. També hi ha lloc per les botigues de franquícia, oportunitats de negocis oportuns. Els locals antics de professionals han deixat lloc a espais de disseny, on es venen il.lusions a preus raonables.Abans hi havia un fuster, un lampista, un adroguer, inclús un perfumista d’aquells que t’omplia la ampolla de colònia amb un embut. Ara només hi venen emocions.
En una reunió a la que vaig assistir la temporada passada, de disseny de tendències pel sector tèxtil, la ponent assegurava que ara la gent compra per emoció: una cosa li agrada, i encara que no la necessiti la compra. També pot ser que la necessiti, i triarà la que li entri més pels ulls entre tota la oferta existent. Ens animava a crear articles amb emoció inclosa, perquè els nostres clients se’n enamoressin i així poder vendre. (Una tècnica molt bona)
Llavors surts un matí, com us deia, i veus amb els teus propis ulls que tothom fa el mateix: en el mateix carrer tocar a tocar només hi ha botigues de roba juvenil, totes del mateix estil per a adolescents. I de tant en tant una d’aquelles botigues de coses bellíssimes, poc útils. Son les que tenen més públic. Pots entrar, mirar, remenar, emprovar, olorar, imaginar… i adquirir o no. Però conserves sempre una il.lusió. I com que tot és d’importació, va a un preu ridícul que sí que et pots permetre.
Les antigues botigues del tot a cent han passat a la història: adquirir per adquirir a preu ridícul ja no crida la atenció. Ara s’estilen les de disseny, amb una llum tamissada groguenca, olor d’espelmes orientals, tactes de cortina de seda hindús, catifes vegetals de Vietnam, flors de roba thailandeses, estovalles de cotó estampat, mantetes càlides pel sofà, centres de taula, canelobres, sabons pel bany olorosos, camisoles transparents, tovalloles de colors vius, i tot un regitzell de joies de plata, pedres semi-precioses, i disseny, disseny que entra pels ulls i per tots els sentits.
El secret és la crisi, la societat consumista i la falta de diners. Si no pots anar de vacances al Canadà ( abans hi anaves), ara compres un vol per Internet per una ciutat d’Europa. Si no pots viatjar per Europa ( com abans), busques un hotelet al Pirineu per a tota la família. Si no pots canviar de pis ( per un de més gran, tal com havíes previst), canvies de mobles. Si no tens diners per canviar de mobles, almenys canvies tú mateix d’aspecte renovant l’armari. I si no tens diners, però en canvi disposes de temps llavors entres a les botigues d’emocions. Per un mòdic preu viatges amb la imaginació: adquireixes els records d’un viatge que no has fet, i a un pas ja ets a casa. I un cop a casa, aquell centre de flors blanques et recorda que encara que no has vist món, tens encara vives les emocions.
