Copying Coca-cola

Filed under: Filosofia pràctica — angelina at 3:12 pm on Dissabte, agost 7, 2010

1.- Qui no té feina,
el gat pentina…

Aquest estiu m’he especialitzat en refrescos de fruites, granissats i Festes a l’aire lliure. Dos vespres ens ha agafat la pluja i hem hagut de córrer acobert quan tot era a punt per sopar al jardí. Hem celebrat sants i aniversaris,i les normes socials m’han portat a fer varies celebracions: família al complet, als de casa, parella, amigues de tota la vida i companyes d’escola. Cada cop un menú diferent, amb tot l’estres de provar algun plat nou,fer les proves, comprar,cuinar i sobretot preparar els ambients nocturns.

Els meus fills, amb tanta fruita diuen que troben a faltar la Coca-cola. Jo dic que cap problema, que descobriré la fórmula, en fabricaré a la cuina i farem un tast a cegues per a validar la còpia. En realitat, a les llaunes hi  fan constar els ingredients: Aigua carbonatada, sucre, colorant E-150d, acidulant E-338i aromes ( incloent cafeïna). Fàcil.

Suposo que proves amb la Coca-cola se n’han fet a tots els laboratoris de Secundària. Jo concretament desmuntava la Cola amb un filtre de Carbó actiu, i així el filtrat era transparent, amb gust a gasosa dolça, i les partícules sòlides més grans i el gas quedava absorbit pel carbó.

2.- Els experiments s’han de fer a casa, i amb gasosa…

Preparació a la cuina: Començo amb una base d’aigua carbonatada ( gasosa), a la que hi afegeixo caramel líquid Royal per a donar-li el color ( és el colorant E-150 i atenció que és poc soluble en la gasosa i s’ha de diluir amb el cafè calent). Hauria d’afegir l’acidificant E-338 que és l’àcid ortofosfòric, però no en tinc a casa, així que hi poso àcid cítric en la seva versió llimona natural ben colada. Per a aconseguir el toc de cafeïna preparo un cafè ben carregat, el refredo i l’afegeixo a la mescla per tal d’aconseguir el color marró més encertat.

Preparo la prova de tast en dos copes de licor numerades, i per duplicat per a dos tastadors professionals ( els meus fills).

Resultat: ràpidament identifiquen amb facilitat quina és la Coca-cola i quin és el brebatge imitació que els he preparat. Diuen que no hi té res a veure, només el color, i que no s’assembla ni en gust ni en bombolleig. Asseguren que és un fracàs.

Jo, tranquil·lament els responc que només dues persones saben la fórmula secreta de laCoca-cola. Que jo no sóc cap de les dues i que simplement n’he fet una interpretació en deu minuts. Que si fos tan fàcil, no podríem distingir les versions de Cola que hi ha al mercat. I que la meva Cola n’és una més.

3.- Drets d’autor: aquesta és una llicència Creative Commons

La meva cola l’he anomenat Kokak-hola!, i en les proporcions concretes forma part del grup d’imitadors de Cola anomenat Free-Cola.



No Comments »

No comments yet.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>