El cap als núvols

Ni que m’hi posi
d’esquena, no es pot evitar. A mi no m’agrada la tardor: adéu a la
diversió de l’estiu, les vacances, les festes a l’aire lliure, la
platja refrescant, les excursions a la muntanya, els dies llargs, el
turisme,els vespres agradables, les nits curtes i les matinades
assolellades. Adéu a tot això.

La RosaP, en previsió de
les pluges, m’ha portat verdura de l’hort de son pare. M’ha omplert
el rebost de tomàquets d’aquells del Pare Benet, d’albergínies per
arrebossar, farcir i fer a la planxa, de patates de la millor classe
del país, les kannabec, de porros, de carbassons, de bledes, de
mongetes, de cebes i de pebrots. Ja he tingut feina per arreglar-ho,
i programar el consum correcte. He fet cremes, trinxats, plats al
forn, al microones i sobretot amanides fresques.

Al mateix temps, la
AngelinaS, em va fer portar a través del pare una bossa plena de
codonys. En tenen de sobres, i cada any ens en porten. Ja em veus
fent membrillo i una espècie de compota de fruita al
microones amb poc sucre perquè sigui més saludable.

L’Enric ha collit les
arbequines de l’olivera, i me n’ha dut una bossa gran. Les he posat
en procés d’amanir: amb aigua a sol i serena, canviant l’aigua cada
dia. Als nou dies, en aigua i sal suficient perquè es conservin
temps: sol ser 2º Beaumé de densitat, el que equival a fer surar
fins la meitat del recipient un ou sencer. Afegir herbes aromàtiques
al gust: sajolida, farigola, romaní, llorer i algun allet si agrada.

La FinaC, ha hagut de
collir a corre-cuita les ametlles del tancat. Seva serà la feina de
trencar-les amb la màquina, pelar-les i deixar-les seques per fer-ne
panellets al seu dia.

El pare ha sortit a
buscar bolets: diu que ja comencen a fer-se, amb aquesta puja i el
solet que pugi fer aquests dies. Si la collita és bona farem una
tria: els grans per a fer a la planxa, amb sal, oli, i all i julivert
si es vol. Els petits els escaldarem, i els posarem amb sal ( una
solució saturada de sal), i es conservem amb pots de vidre a les
fosques. Si els volem consumir aviat ( si n’hi ha pocs), simplement
escaldats i a la nevera. Si no els volem dessalar més endavant,
simplement els congelem un cop escaldats 1 minut.

La cosina de Castellserà
ens ha fet arribar una colla de melons. Els guardem a les fosques del
rebost i els anirem consumint en diumenge, que som més gent a casa i
és bo que un cop començat el meló es consumeixi en colla i no en
quedi.

Per acabar de gastar les
panses que em quedaven, he fet magdalenes pel esmorzar. En aquells
motlles tan pràctics de silicona, de sis forats he posat la pasta de
fer pa de pessic, he afegit les panses i un cop reomplert a ¾ parts
amb la pasta he afegit sucre per sobre, perquè li doni un color més
torradet i agradable.

O sigui que aquests dies
de pont ( jo faig pont cada dia…!), he passat el temps dedicant-me
als productes de la terra. I tot just comença la tardor…

Tweet