Receptes per estimar.
Volia començar aquest post amb una recepta de cuina. Per il.lustrar-lo, inserir una imatge de la Enriqueta Mercadé Capellades, una persona magnífica en molts àmbits de la vida, i a la que jo havia conegut gràcies al meu blog.
Ens vam trobar un dia, que portava l’Esbart que ella dirigia al Pla del Penedés. Jo anava amb la família, ella em va presentar el seu marit. Vam parlar, vam veure ballar la quitxalla i em va dedicar un llibre: Més receptes per estimar, on deia:
Tú, amb el cap als núvols,
Jo amb el cap a la cuina.
Internet ens ha fet trobadisses.
I el temps dirà…
Tinc tots els seus llibres, alguns altres també dedicats, ens havíem mailejat algun cop. Avui, buscant una foto seva per ilustrar el post, he descobert una horrible tragèdia: Ella i el seu marit van perdre la vida en un accident de trànsit a la Garrotxa. He quedat aterroritzada, per la doble pèrdua, de tal manera com ho he sabut, i per la impotència de no saber què fer.
A la família, una abraçada: sempre ens quedarà el record de les obres fetes: els llibres, els vitralls, els ballets, la seva simpatia, tan de la Enriqueta com del Jaume, el seu home.
Recordo com la vida em va posar a les mans el seu primer llibre: Receptes per estimar, escrit a quatre mans amb la Josefa Contijoch, com em va meravellar la manera de veure la vida, un post, comentaris, una trobada, i ara el comiat definitiu.
No tinc més paraules, però ara mateix una gran emoció: la vida d’una persona no és inútil si la podem recordar amb simpatía i apreci; si ens queden les seves bones obres, i les bones paraules; els ensenyaments que sempre portarem molt endins. Gràcies Enriqueta…continuarem cuinant i estimant!
Estic segura, que a la Enriqueta li hauria agradat escoltar aquesta versió de l’Ave Maria de Schubert, versió de Barbara Bonney, tal com m’impressiona a mi:
