El cap als núvols

Fa unes cinc setmanes em
vaig lesionar el turmell. Em feia molt de mal al caminar, al estar
dreta, i un cop arribava a casa, se’m carregava tant que no ho podia
suportar. Vaig suposar que era una torta de peu, o un cop, però no
tenia ni idea ni consciència d’haver-me’n adonat. Com que amb la
automedicació no en vaig tenir prou (els ibuprofens no em feien
res), al cap d’uns dies el metge de treball em va diagnosticar una
tendinitis i em va receptar Voltaren,
assegurant-me que en quatre dies estaria bé.

Vaig prendre
l’antiinflamatori durant deu dies, i amb la dosi màxima recomanada,
i si voleu que us digui no vaig millorar sinó al contrari, cada dia
a pitjor, amb un dolor que m’impedia caminar correctament. No vaig
voler tornar al metge, perquè el més segur és que em donés la
baixa, i això és el que menys desitjava. Vaig passar uns dies
dolorosos i aclaparadors. No feia res més que treballar al ralentí,
amb gran dolor al peu, i en tornar a casa em posava dins el llit a
reposar, doncs era on podia trobar una mica d’alleujament amb el peu
enlaire.

Finalment la meva amiga
em va portar a veure a la filla del pastor.

A pagès hi vivia un
pastor de ramats que tenia gran habilitat a curar trencadures, a
posar a lloc els ossos i d’aplicar cataplasmes i pegats a
articulacions inflamades. La seva fama es va estendre per a tota la
comarca, de tal manera que el visitaven gent de totes les contrades.
Recordo la meva família, que en algun cop i per alguna mala
trencadura l’havíem visitat.

Aquest pastor es va morir
fa molts anys, però ara la seva filla ha seguit l’ofici del pare i
tot i que diuen que no és igual de brillant, té força demanda.

La filla del pastor em va
fer entrar a la masia, vora la llar de foc i em va examinar la inflor
del peu. De seguida va diagnosticar el mal i després de passar-hi
esperit de vi, m’hi va aplicar un pegat sucat a l’alcohol, on hi va
escampar uns polvos tànnics. Després de embenar-me em va recomanar
no mullar el pegat, i retirar-lo quan per ell mateix caigués. I
sobretot no mullar-lo ni mica amb aigua, sinó aplicar cada nit un
cotó-fluix empapat de cazalla.

Això de no poder mullar
el peu, em va fer molt difícil la dutxa diària, però tot i així
vaig complir les condicions. Al cap d’una setmana estava una mica
millor, per dir alguna cosa, i vaig tornar-hi per aplicar un altre
pegat. La filla del pastor em va dir que a més del pegat havia de
reposar, perquè així se’m curaria abans.

Fent recerca per
Internet, a la tendinitis de turmell aconsellen els següents
tractaments:

1.- Embenat de dia,
compreses fredes de nit

2.- Antiinflamatoris

3.- Massatges

4.- Repòs absolut

5.- Paciència de sis
setmanes

Jo els havia complert
tots excepte els massatges, i he de dir que aquesta setmana, després
del segon pegat i repòs força relatiu he millorat del tot. Ja
havíem passat les sis setmanes.

En aquests dies he
conegut la filla del pastor, una senyora de més de vuitanta anys,
que encara es dedica voluntàriament a donar consol als adolorits i
accidentats. He reposat prou hores al llit: és extraordinari les
coses que es poden fer al llit ( un bon esmorzar de bon mati, llegir
el diari, un llibre, escoltar la ràdio, meditar, escoltar música,
prendre una infusió, i sobretot deixar passar el temps perquè el
cos es recuperi)

No sembla que hagi
descobert res de nou, però és extraordinari recuperar la salut i
la normalitat. Tenir salut és una excepcionalitat de la que ens
hauríem d’alegrar a diari.

Tweet