Cat-radioteràpia.
Dissabte al matí:
esmorzar a la cuina, davant la terrassa i amb un solet dolç d’abril.
Veig les petúnies que brillen al sol, els geranis florits que encara
conserven gotes de la pluja recent. Em preparo un cafè amb llet, i
com que és tard amb galetes de soja. M’assec en una butaca
encoixinada, un llibre a les mans i la ràdio encesa.
Aquests nois comencen amb
: “Que la vida son dos dies…i cauen en cap de setmana!” El
seu optimisme s’encomana. Tenen un guió per aixecar l’ànim, que és
el que toca en un dia festiu. Avui toca parlar de llibres, de roses i
de Sant Jordi als carrers de Catalunya. Prou ingredients per una
celebració íntima personal.
Els guionistes del
“Suplement de Catalunya Ràdio” comencen separant tota la
gent en dos bàndols: sovint entre els qui es mengen la cirereta i
els que no. Avui mateix els han dividit en: els qui salven les
princeses i els qui maten els dracs.O entre els que regalen roses o devoren llibres… Tenen seccions fixes i
reportatges setmanals amb gent sorprenent que fan que et quedis a
casa a escoltar els testimonis.
Els dissabtes son dies de
mercat, de neteja i de encàrrecs. Els diumenges dies d’estudi,
lectura, excursions i ràdio (cat-radioteràpia). Perquè escoltar
optimisme sà per la ràdio és també una de les millors companyies
i vivències.
La ràdio acompanya amb
la seva música, entretén amb les tertúlies, però també ensenya i
forma opinió. Només cal triar la emissora que més s’adapta a la
teva personalitat. Potser estaria bé fer un catàleg de programes,
amb el target de a qui va dirigit, qui el presenta, quins continguts
té i de què es parlarà en el proper programa. Independentment de
la emissora, per poder canviar d’ona si ens convé.
Ja he parlat altres cops
de la ràdio, de com m’agrada i quan m’enganxa. Penso que és un dels
medis de comunicació que milloren amb el temps, i que no cansen mai.
Les seves possibilitats de comunicació han passat de la interacció
per carta, per telèfon a l’instant i per Internet molt més
immediat. La ràdio és com un club al que t’apuntes, una classe
magistral que pots seguir amb atenció, un còmplice en les teves
vivències i un consol quan et trobes sol a casa.
De la ràdio en trec
idees per practicar a la cuina, m’inspiren cançons que després
busco a l’Spotify, llibres que demano a la biblioteca, informació
d’actualitat que després em fan més interessant davant algunes
persones (parlo de resultats de futbol, per exemple), i formen una
part de la meva posició política a la societat.
Avui és el dia del
llibre perquè tal dia com avui van morir tres dels grans literats
mundials: Shakespeare, Cervantes i Pla. I el dia de la rosa perquè
la llegenda explica que Sant Jordi va matar el drac que tenia
presonera una princesa, i en aquell lloc va néixer un roser.
Us desitjo que rebeu una
rosa preciosa i un llibre com un amic. Feliç diada de Sant Jordi!

28 abril 2011 @ 17:14
La ràdio té una supervivència espectacular! Competint amb medis de comunicació com Internet o la televisió segueix tinguen grans audiències.
Una abraçada Angelina!
2 maig 2011 @ 19:55
Hola, Angelina, Pel que llegeixo, a tu t’agrada moooolt la ràdio. Tens raó en tot el que dius, i pensar que és un dels mitjans que funciona des de fa més d’un segle i que encara està en plena vigència i contínuament adaptant-se als nous temps ! Jo encara em recordo dels «transistors» (de totes mides) que el meu pare tenia per la casa, a la tauleta de nit, al lavabo, a l’habitació on hi revelava les fotografies (en blanc i negre), …
Jo, normalment, a la ràdio hi cerco música; perquè mentre m’entretinc amb les meves aficions, la majoria de les vegades em distreuen les converses (potser precisament perquè acostumen a ser interessants i jo em poso a escoltar i aleshores perdo el fil del que estava fent), però reconec que es pot aprendre moltes coses i que et fa molta companyia.
Ja passaràs pel meu blog, en ell t’acabo de donar les gràcies per l’últim que em vas dir…
Una abraçada,
M. Pilar Martínez