El cap als núvols

He acabat de llegir el llibre de la Annie Leonard , la experta internacional sobre consum, “ La historia de las cosas”

El vídeo The story of the stuff  està circulant per Internet des de fa uns dos o tres  anys, el vaig trobar prou interessant, pel que vaig aconseguir el llibre que es va editar a continuació, amb moltes més dades i amb un caire més seqüencial.

 El desenvolupament de la Història de les coses comença amb la extracció dels materials base per la fabricació de les coses, les connotacions de consum, i finalment la eliminació de les coses com a residu obsolet i contaminant.

 Com a estudiant de postgrau, he cursat aquest any la assignatura de “ Sostenibilitat dels processos químics industrials”, que es basa en l’estudi de la reducció, reutilització i eliminació dels banys d’efluents industrials a les lleres, dels residus sòlids i gasosos. Els treballs  de sostenibilitat en indústries està regulat per llei, gravat amb impostos i reflectit en els costos de fabricació. Però amb l’ús d’aquests bens i serveis l’usuari no està en general mentalitzat sobre els verdaders costos ambientals de les coses que consumeix.

 El llibre ens obre els ulls de la sobreexplotació del planeta, que per extreure una sèrie de materials ha de fer malbé uns altres recursos que no solen ser renovables. A més de perjudicar comunitats indígenes, destrossa paisatges, medi ambient i recursos futurs que algun dia segur necessitarem.

 En el tema de fabricació, ja sabem on és la fàbrica del món, quina mà d’obra utilitza, en quines condicions de salut laboral, d’horaris, de drets i de respecte. Es fabrica més de pressa que el que es pot demandar, pel que les tàctiques són prou estudiades: obsolescència programada, publicitat, consumisme desaforat…

 I en el consum, ja veiem els caps de setmana què fan moltes famílies als centres comercials: buscar l’oci en la adquisició de coses i més coses. Roba més barata que el que costa fabricar, artilugis de fabricació xinesa, plàstics, embalums i cartrons de presentació.

 A partir d’aquí, per fer lloc a les noves coses, cal desfer-se de les antigues, perquè l’espai és finit a les llars. I ens hem d’inventar els abocadors: els de les coses que ens sobren, i els de la matèria orgànica imprescindibles. El llibre fa un repàs dels sistemes d’eliminació perillosos com les incineradores o els cementiris, i aboca pel reciclatge (encara que preferentment es fa una crida a la moderació del consum, la tria,i la reutilització)

 Un capítol interessant és el consum diari de cosmètics que poden ser perillosos per la salut i medi ambient. La indústria de la cosmètica és la segona en volum econòmic en tot el món, darrera de la petrolífera. En la següent pàgina podeu testar si els cosmètics que utilitzeu estan a la zona segura, la perillosa o la tòxica: www.cosmeticdatabase.com

 El viatge al malbaratament però, és el que vaig fer aquest estiu a l’estil de vida dels americans. Durant una setmana vaig poder comprovar el tipus de vacances que fan, que es correspon amb els recursos dels que disposen: malbaratament energètic dels aires condicionats, del menjar, dels recursos per tirar endavant qualsevol empresa o negoci, i malbaratament del pensament.

Això del pensament és el que em va semblar més anguniós. Els americans pensen que (per patriotisme) tenen el dret de defensar el seu estil de vida a costa del que sigui. De fet, ho hem comprovat sempre amb la política exterior que emprenen, sigui quin sigui el govern que triïn. I aquest dret els fa ser proteccionistes amb la seva política, i centrats només en la seva pròpia realitat. En prou feines coneixen el món, i viatgen com si tot el món fos Amèrica, i ells el centre del món.

No hi ha res com poder viatjar per conèixer món, penso jo. Però encara hi ha una cosa que el supera, i és poder tornar a casa. No hi ha res millor com viure a la Mediterrània.

Tweet