Química als aliments.
Acabo de llegir la Contra de la Vanguardia, en que el Víctor Amela entrevista al Catedràtic d'Enginyeria Química de la UB Claudi Mans.
M'ha encantat llegir les preguntes que li fa l'entrevistador, i les respostes desmitificadores que fa l'entrevistat. El públic en general té mala impressió de la química als aliments.La química és una ciència, els productes químics són substàncies, les químiques són unes senyores que han estudiat aquesta ciència ( com jo mateixa al seu dia) i els aditius als aliments són una altra cosa. No cal confondre, perquè gent del meu ambient sí que ho fan. I tot això té mala premsa.
En Claudi Mans, aclareix d'una manera molt planera conceptes equivocats de la química als aliments. Per exemple, diu que circulen unes llistes d'additius cancerígens.Jo havia vist aquesta llista, i s'incloïa l'àcid cítric ( ?). Alguns colorants son substàncies ben inocues, com el caramel, la clorofila. Alguns conservants son totalment necessaris en algunes conserves, així com una petita quantitat de sulfits en els vins o de nitrits en els embotits. Els antioxidants, com el àcid ascorbic, Vitamina C, o la Vitamnina E, productes que eviten la oxidació dels aliments.
En aquesta entrevista es desmitifiquen coses que fan riure, com el número que apareix en els tetrabriks de la llet, com barrejar Coca-cola amb Bayleys ( que és com barrejar un àcid fosfòric amb proteïnes de llet), la diferència que hi ha entre biològic i ecològic etc.
Però el que m'ha fet més gràcia és la definició de natural. Un cop en una xerrada en la setmana de la ciència, el conferenciant deia que era més natural l'àcid sulfúric que un tall de pernil de jabugo. Natural no vol dir necessàriament bó, només vol dir que prové de la natura, és a dir res sobre la seva millor conveniència com a aliment.
[@more@]