El cap als núvols

A causa d’un problema laboral, pel que estava molt preocupada, vaig passar una temporada dormint malament a la nit. Estava tant amoïnada, que després de ficar-me al llit amb molta son, dormia un parell d’hores seguides i em despertava tot seguit, sense poder reanudar-lo decentment durant la resta de la nit. Sonava el despertador, i llavors em venia la son…

Vaig provar varis remeis que em van aconsellar. Uns de la parafarmàcia, altres de la herboristeria, alguns que em va receptar el metge de capçalera, i finalment un sistema natural semblant al del Dr Estivill. Reconec que em vaig fer servir a mi mateixa com a conillet d’Índies, sabia el què estava fent i vaig pensar que en podria treure conclusions per un futur. Els resultats van ser els seguents:

– Les herbes, com la valeriana, no em van ser efectives.

– Les pastilles sense recepta de la parafarmàcia ( llúpol)  em van anar relativament bé

– Les pastilles amb derivats de les benzodiacepines, van anar molt bé, perfecte. Vaig tenir por d’acostumar-m’hi.

– Els mètodes naturals  no van ser efectius encara que ajudaven a treure conclusions del sistema de vida.

– Em vaig oblidar del tema, sense fer res més quan surprenentment el problema laboral es va solucionar i vaig començar a poder dormir bé.

Com a conclusió vaig treure que moltes afeccions físiques no son res més que desequilibris emocionals o psicològics. No en tinc dubte. Però l’entorn sanitari/o clínic et fan creure que és un desequilibri que es pot solucionar amb una recepta. Sí, es pot solucionar, però no és el millor camí.

Acabo pensant que de vegades busquem "pegats" i li donem mil voltes a un problema, quan la solució la portem dins nostre. El difícil és saber-la interpretar i prendre la decisió correcta. És fàcil prendre pastilles per a dormir, però és difícil saber perquè les prenem…

Tweet

Es parlava un dia a la sobretaula d’un dinar amb amics i coneguts. La crisi, la feina i els inmigrants el tema recorrent en què es comencen les polèmiques. Una parella tenen un fill ajuntat amb una italiana, i viuen tots dos aqui; l’altre filla treballa a Brusel.les en una bona feina, i viu amb un noi croat. Una altra parella veníen tots dos de León, i treballen aqui. Una altra parella ella és d’aqui, i ell que no treballa ara, va venir de València. Es parlava amb gran efusivitat de la gran quantitat de gent de fora que hi ha al nostre pais, dels drets dels inmigrants i de la massificació de la sanitat i la educació pública…

Pel caire de la conversa, que va anar degradant-se en discussió (quasi), jo em vaig atrevir a preguntar qui es podia considerar emigrant.

Tweet

Al cap de tants anys fent una llista de propòsits, ja ningú es creu que els puguem dur a terme tots. Però és bo de tant en tant pensar una mica i replantejar-se algunes actituds. I avui és el dia més oportú, segons la majoria de la gent.

Aquests dies que he fet vacances m’he mirat la vida de una altra manera. Potser el fet de tenir temps per a tot, inclús per avorrir-me les tardes de pluja, et dona temps de reflexionar i de veure les coses des d’altres punts de vista. 

Per exemple: que de tristes deuen ser les tardes en aquells paisos allà on plou quasi cada dia, on hi ha boira la major part de l’hivern, o a les terres nòrdiques, en que els dies d’hivern duren quatre hores, i les nits vint. Quina sort de viure al Mediterrà! O que la verdadera felicitat no està en treballar tantes hores, seguides d’unes bones vacances, sinó de tenir plans per a cada un dels dies de la setmana…

Deixaré de fer la llista de propòsits aquest any, però a canvi em proposo de, a partir de demà, de mirar la vida des d’altres perspectives diferents, que no siguin les meves habituals. Mirar amb altres ulls, o potser amb els ulls de les persones que em trobi, o amb els ulls dels qui amb mi parlin i també es posin al meu lloc. És a dir: dues perspectives diferents, la meva i la de l’altre. Potser podré reconstruir una mica més la realitat i descobrir altre cop la vida en 3D!

US DESITJO UN BON ANY 2009 A TOTS, I QUE ELS VOSTRES DESITJOS ARRIBIN A BON PORT!

Tweet

Un dels petits plaers que et dona el fet de fer vacances és que pots disposar del teu temps. I tens permís per gastar-lo en feines útils, lúdiques, socials i d’altres d’alternatives. Avui he passat la tarda a la biblioteca del barri. A més de trobar-me en un ambient molt acollidor, m’han deixat un llibre per llegir-lo a casa, i a més me’n han regalat un altra per quedar-me’l. És el regal de les biblioteques de la Diputació " No sé jugar amb màscares" de la Maria Àngels Anglada.

No és que em vingui de nou, però en la meva dèria de mirar-me les coses des dels núvols, no m’havia adonat de la complexitat de les biblioteques públiques i dels seus serveis. Pots demanar qualsevol llibre de qualsevol biblioteca de Catalunya, pots escoltar música i pots veure vídeos. Pots consultar la premsa del dia, les revistes mensuals i especialitzades que vulguis, pots llegir allà mateix, et pots conectar a  Internet i pots visitar les exposicions monogràfiques que s’hi munten. Aquesta feina et permet a tu com a usuari, disposar d’un munt de recursos tots gratuïts i perfectes, passar una bona estona, i aprendre alguna cosa.

Dins el viatge que emprenem aquest any cap a la simplicitat, una biblioteca de la xarxa et permet una colla de recursos de vàlua que cal tenir en compte. Ho paguem dels nostres impostos, però cal saber-ho aprofitar i utilitzar encara que ja no siguem estudiants.

Tweet

Normal
0
21


false
false
false







MicrosoftInternetExplorer4

Avui respiro tranquila després d’haver superat amb èxit
les Festes de Nadal: La preparació de la casa, del menjador: un larga taula per
la dotzena de convidats, la cristalleria, la vaixella, deixar el quarto de bany
a la perfecció, i a més… el  dinar més
important de l’any!

Sempre surt bé, ho reconec,
però tant d’estres invertit en un sol dinar sembla increïble. Tot i que surti
bé, mai és la perfecció, per qui sempre pensa que les coses es poden millorar. L’ànec caramelitzat amb fruits secs potser podria ser més cruixent, i
els galets de l’ escudella s’han de posar al caldo quan tothom ha segut a
taula, no abans…

Bé, la cosa és que ara ja he posat ordre a la casa, als
regals dels menuts, als àpats, les compres, i sobretot la neteja per la resta
de la setmana. I això genera un benestar i una llibertat indescriptibles.

Aquest concepte el podeu entendre molts de vosaltres,
encara que hi pot haver qui pensi que no n’hi ha per tant, que és qüestió
d’organització. Vosaltres sou els que ho trobeu tot fet , i no hi veieu ni mèrit ni problema. Per vosaltres va aquest post.

Per a qui en una casa hi recau la responsabilitat de la
neteja i l’ordre, mai pot baixar la guàrdia. Encara que delegui o subcontracti,
no pot deixar de controlar les operacions. Jo mateixa no puc seure tranquila a
llegir el diari si veig la tauleta plena de pols, o una pila de diaris de tota
la setmana per a retirar. No. Fins que no m’aixeco i poso ordre, no estic
tranquila. Tot i que no sóc una perfeccionista, sé fins on arriben les
responsabilitats i els mínims.

Per a mi un ordre exterior implica un  millor ordre
interior, que em permet de dedicar la ment a questions més lúdiques o
espirituals. En un lloc caòtic no estic tranquila, i en un lloc massa brut
menys. I aquesta sensació s’afina més si el lloc és casa meva. Encara que
cadascú sigui responsable del seu entorn ( habitació, despatx…) sempre haig de
fer recordatoris i comprovacions, perquè no tothom té les mateixes prioritats.

En entorns d’Empresa s’ha posat de moda el concepte de
les 5 S. No és res més que el tradicional posar ordre i neteja, fer dissabte
que dèiem a pagès, o fer el 27 que s’estila entre els americans. Les 5 S és el
mateix, però en paraules en japonés, que casualment comencen totes en S. En una
Empresa, sinó hi ha espai per moure’s, sinó hi ha ordre i neteja, disminueix la
efectivitat i amb ella la productivitat i la qualitat. A mi em sembla que el
concepte no és nou, és vellísim, però sembla que canviant les paraules ho
revestim d’una ciència més especialitzada. Un lloc a cada cosa, i cada cosa al
seu lloc. Aquests japonesos han agafat un concepte antic com ordre i neteja, i l’han sofisticat i millorat, que és el que se’ls dona bé. Les 5 S serien doncs en una frase:

1S.- Seiri, que vol dir Organitzar, llençar el que no serveix per fer espai per al necessari.

2S.- Seiton, que vol dir Posar Ordre, donar un lloc per a cada cosa, i que cada cosa estigui al lloc.

3S.- Seiso que vol dir fer Neteja

4S.- Seiketsu que vol dir Senyalitzar els llocs i les coses

5S.- Shitsuke que vol dir tenir la disciplina suficient per a mantenir el sistema de 5S.

Aquesta ceremònia no és nova, però s’imposa en els ambients industrials més caòtics, on fins ara els conceptes d’ordre i neteja eren perdre el temps. Ara s’ha demostrat el que deia al principi: en un entorn endreçat, la ment es relaxa i pot dedicar-se a pensar temes més importants com la productivitat i la qualitat. A més, es treballa més agradablement, augmenta les bones vibracions, i això és positiu pel bon ambient, i al final de comptes pels resultats globals de la Empresa.

Així que nois, mantenim per uns dies el Shitsuke creat i que regna a casa aquests dies…

Tweet

Un bon company de feina m’ha passat aquests dies un llibre de Gestió de Emocions a la Empresa. L’ha escrit el seu professor de Màster a la Salle en Ramón Ollé. El llibre és " Ângeles en el trabajo", i ell havia pensat en mi mateixa, l’Angelina a la feina de cada dia.

M’ha agradat que me’l deixés, i poder-lo llegir. Ho he fet d’una tirada, és un llibre amè, i adequat per gent que com jo treballa en un entorn laboral que demana coordinació. 

De llibres de Gestió del Coneixament, i de Gestió de les emocions del treball ja n’havia llegit per força. Però aquest llibre és interessant per dues coses: està escrit per algú que ja ha arribat a un punt elevat d’organització empresarial, té una certa edat, es mira la vida laboral amb perspectiva, i aplica al llibre històries personals ilustratives.

Podria parlar de tolerància, de comunicació, de creativitat o de paciència com si fossin virtuts personals d’un bon líder, i en canvi parla de la inspiració que ens és donada per un Àngel especial portador de la virtut en questió: la experiència, la humilitat, l’esperit d’equip…

Amb el currículum del professor ( Enginyer en Telecomunicacions i llicenciat en Teologia, professor i president de la Escola d’Enginyers de La Salle de Barcelona), no és estrany que ens parli d’alts valors morals a la feina, per aconseguir uns bons resultats a la Empresa i una satisfacció personal dels seus treballadors. 

Si volgués posar-hi una pega diria que l’Univers ens dona Àngels Inspiradors dels millors desitjos. Però també, per compensar, hi ha diables que es dediquen a deslluir la feina dels querubins, convertint el món en un camp de batalla de totes les forces celestials. Sinó, amic Ramón Ollé, anem a veure els Pastorets, que allà ho expliquen tot molt rebé!

Tweet

Quan arriben aquests dies anem carregats de feina. La preparació de les Festes exigeix una cura en els detalls. Son dies de família, de compromisos socials, d’àpats, de regals i bons desitjos. També hi ha qui no té família a prop,  o problemes familiars, i prefereixen que aquests dies passin ràpid, per retornar a la normalitat del gener.

Però per dura que sigui la vida, aquests dies ens desitjem uns als altres el millor. Digueu-me que son actituds socials, però la majoria de la gent ho diu amb el cor. Des del forner, a la botiguera, els veïns, els companys de feina, tots tenim un moment per a acomiadar-nos amb un Bon Nadal.

Els costums varien poc a poc, als nens continuem regalant joguines, llibres, material d’escola o d’esports, i dels regals per adults passem a regalar experiències. Avui llegia a la Vanguardia que el regal ens fa una mica més feliços. No cal que sigui de valor, sinó que sigui inesperat, oferit amb alegria i bona fe.

Per cap d’Any nosaltres fem un amic invisible. El regal és de poc valor, però ben pensat per la persona a qui va dirigit. A la taula, s’hi amunteguen espelmes guarnides, mitjons, arrecades, tasses de té, marcs per fotos, llibres, que ens fan feliços com a criatures.

Amb la meva parella ens regalem experiències emocionants. L’any passat vam anar a veure el ballet Trencanous al Fòrum, però també hem anat al Liceu, a veure una bona obra de teatre, al Palau de la Música…Anar-hi en aquestes dates té el valor afegit de l’ambient nadalenc, de que hi anem ben mudats i acabem rematant la festa en un restaurantet curiós.

Tweet

Quan arriben aquests dies anem carregats de feina. La preparació de les Festes exigeix una cura en els detalls. Son dies de família, de compromisos socials, d’àpats, de regals i bons desitjos. També hi ha qui no té família a prop,  o problemes familiars, i prefereixen que aquests dies passin ràpid, per retornar a la normalitat del gener.

Però per dura que sigui la vida, aquests dies ens desitjem uns als altres el millor. Digueu-me que son actituds socials, però la majoria de la gent ho diu amb el cor. Des del forner, a la botiguera, els veïns, els companys de feina, tots tenim un moment per a acomiadar-nos amb un Bon Nadal.

Els costums varien poc a poc, als nens continuem regalant joguines, llibres, material d’escola o d’esports, i dels regals per adults passem a regalar experiències. Avui llegia a la Vanguardia que el regal ens fa una mica més feliços. No cal que sigui de valor, sinó que sigui inesperat, oferit amb alegria i bona fe.

Per cap d’Any nosaltres fem un amic invisible. El regal és de poc valor, però ben pensat per la persona a qui va dirigit. A la taula, s’hi amunteguen espelmes guarnides, mitjons, arrecades, tasses de té, marcs per fotos, llibres, que ens fan feliços com a criatures.

Amb la meva parella ens regalem experiències emocionants. L’any passat vam anar a veure el ballet Trencanous al Fòrum, però també hem anat al Liceu, a veure una bona obra de teatre, al Palau de la Música…Anar-hi en aquestes dates té el valor afegit de l’ambient nadalenc, de que hi anem ben mudats i acabem rematant la festa en un restaurantet curiós.

Tweet

Quan arriben aquests dies anem carregats de feina. La preparació de les Festes exigeix una cura en els detalls. Son dies de família, de compromisos socials, d’àpats, de regals i bons desitjos. També hi ha qui no té família a prop,  o problemes familiars, i prefereixen que aquests dies passin ràpid, per retornar a la normalitat del gener.

Però per dura que sigui la vida, aquests dies ens desitjem uns als altres el millor. Digueu-me que son actituds socials, però la majoria de la gent ho diu amb el cor. Des del forner, a la botiguera, els veïns, els companys de feina, tots tenim un moment per a acomiadar-nos amb un Bon Nadal.

Els costums varien poc a poc, als nens continuem regalant joguines, llibres, material d’escola o d’esports, i dels regals per adults passem a regalar experiències. Avui llegia a la Vanguardia que el regal ens fa una mica més feliços. No cal que sigui de valor, sinó que sigui inesperat, oferit amb alegria i bona fe.

Per cap d’Any nosaltres fem un amic invisible. El regal és de poc valor, però ben pensat per la persona a qui va dirigit. A la taula, s’hi amunteguen espelmes guarnides, mitjons, arrecades, tasses de té, marcs per fotos, llibres, que ens fan feliços com a criatures.

Amb la meva parella ens regalem experiències emocionants. L’any passat vam anar a veure el ballet Trencanous al Fòrum, però també hem anat al Liceu, a veure una bona obra de teatre, al Palau de la Música…Anar-hi en aquestes dates té el valor afegit de l’ambient nadalenc, de que hi anem ben mudats i acabem rematant la festa en un restaurantet curiós.

Tweet

Quan arriben aquests dies anem carregats de feina. La preparació de les Festes exigeix una cura en els detalls. Son dies de família, de compromisos socials, d’àpats, de regals i bons desitjos. També hi ha qui no té família a prop,  o problemes familiars, i prefereixen que aquests dies passin ràpid, per retornar a la normalitat del gener.

Però per dura que sigui la vida, aquests dies ens desitjem uns als altres el millor. Digueu-me que son actituds socials, però la majoria de la gent ho diu amb el cor. Des del forner, a la botiguera, els veïns, els companys de feina, tots tenim un moment per a acomiadar-nos amb un Bon Nadal.

Els costums varien poc a poc, als nens continuem regalant joguines, llibres, material d’escola o d’esports, i dels regals per adults passem a regalar experiències. Avui llegia a la Vanguardia que el regal ens fa una mica més feliços. No cal que sigui de valor, sinó que sigui inesperat, oferit amb alegria i bona fe.

Per cap d’Any nosaltres fem un amic invisible. El regal és de poc valor, però ben pensat per la persona a qui va dirigit. A la taula, s’hi amunteguen espelmes guarnides, mitjons, arrecades, tasses de té, marcs per fotos, llibres, que ens fan feliços com a criatures.

Amb la meva parella ens regalem experiències emocionants. L’any passat vam anar a veure el ballet Trencanous al Fòrum, però també hem anat al Liceu, a veure una bona obra de teatre, al Palau de la Música…Anar-hi en aquestes dates té el valor afegit de l’ambient nadalenc, de que hi anem ben mudats i acabem rematant la festa en un restaurantet curiós.

Però aquest post és una excusa per a desitjar-vos a tots BON NADAL, i que rebeu aquell regal tan especial que us farà una mica més feliços!

Tweet