Quan jo anava a l’escola i estudiava literatura espanyola, vaig avorrir els escriptors espanyols. Als catorze anys ens feien llegir llibres tan poc atractius com “ La Celestina”, “El lazarillo de Tormes”, també “El Quixot” i d’altres pel estil del “ Siglo de Oro”.
Jo me’ls llegia i feia un treball correcte, tan poc entenedor i tan enrevessat com el que em feien llegir. No m’agradava llegir sobre alcahuetas, villanos i pícaros, ho trobava fora de lloc i amb cap interés per la meva vida real. Vaig arribar a la conclusió de que els escriptors espanyols no mereixíen la pena de ser llegits, perquè no m’aportaven res d’interessant. Més endavant amb el Camilo José Cela i el Gabriel García Marquez em va passar el mateix. I vaig desistir definitivament. No llegeixo autors espanyols.
Però per altra banda, sempre m’agradat la lectura, i tinc la casa plena de llibres interessantíssims. La meva debilitat és la novela escrita per dones, la meva preferida és la Isabel Allende, encara que he llegit un munt d’autores: Mercè Rodoreda, Matilde Asensi, Zoe Valdés, Susanna Tamaro, Laura Esquivel, Marguerite Yourcenar, i d’altres que ara no em venen al cap. Mai he deixat de llegir, però mai m’he deixat seduir per autors espanyols, amb una espècie de rebuig per la mala experiència del batxillerat.
Ara, quan s’ha fet public l’informe Pisa, sobre els hàbits de lectura dels nostres joves, no m’extranya. No serà que a l’escola no se’ls tenta amb una literatura apropiada a la seva edat i interessos? Perquè no oblidem que la literatura és un art que ens proporciona plaer, lleure i admiració. Cal saber que forma part de la cultura de tots els temps de la història, i que es pot aprendre molt llegint, que un llibre pot arribar a ser el teu millor amic una tarda, i que una lectura apropiada pot ser un bàlsam i una bona teràpia. Sabent les seves virtuts, perquè els ministeris i els mestres no exploten aquesta possibilitat, per comptes d’obligar a llegir lectures històriques i enrevessades? Potser a mi ara m’entraria curiositat per llegir llibres de cavalleries, sinó fos perquè em porten males vibracions.
Sort de les bibliotecàries de la època, que els diumenges a la biblioteca del meu poble, m’aconsellaven llegir els Tintins, Las mellizas en Santa Clara, i altres obres juvenils.
Aquesta sort no la tenen ara els joves, perquè precisament el diumenge les biblioteques son tancades.
És clar que, a la meva època les oportunitats de diversió eren poques, amb un llibre en teníem prou, i ara tenen a la seva disposició multitud d’artilugis per passar l’estona, per aprendre i per comunicar-se.
El temps lliure és finit, però les possibilitats infinites. No ens lamentem que llegeixin poc. I a més què passa? Saben configurar mòbils, consultar correus per internet, gravar pel.licules al CD ( baixant-se-les de la xarxa), i solucionar mil problemes a l’ordinador.
Ells, els joves, son ara els protagonistes de les històries que nosaltres llegíem als llibres.
[@more@]
