El cap als núvols

Avui m'he adonat que els  blocs interessants que consultava tot sovint a través dels meus enllaços, la majoria han plegat. Alguns es van acomiadar dels lectors, d'altres van deixar de publicar post, i alguns han obert amb una altra adreça. Solament el Dan de Centpeus continua. I jo em pregunto quines son les raons d'aquestes decisions. He sentit queixar-se blocaires del mal servei de Blocat, a mi també m'ha passat de no poder conectar-me, i inclús després d'haver pensat i escrit el post que no hi hagi manera de publicar i s'esborrin els darrers paràgrafs. Alguns blocaires deuen haver plegat per problemes personals, o per manca de temps, o per dedicar el temps d'escriure post a d'altres escriptures més creatives. Alguns s'han acomiadat a la francesa, i d'altres tal com marca la educació. A tots ells els trobo a faltar.

Hi ha també un blocaire que em va apuntar als seus enllaços favorits, i en passar unes setmanes veig amb sorpresa que m'havia esborrat. Vaig somriure dintre meu, i vaig pensar que això podia ser una simple discriminació per edat. Quan llegeixes un post no et pots fer idea de la personalitat del blocaire fins que no n'has llegit uns quants. Perquè és veritat que post a post et vas dibuixant una personalitat al ciberespai que cada cop s'assembla més a la realitat vital. I el blocaire en questió devia voler limitar les seves preferències.

Això de quedar-se sense amics blocaires s'assembla una mica a perdre amics de veritat, et sents una mica més sola i t'adones de que el món i les circumstàncies són canviants. Res continua per sempre igual, ens hem d'anar renovant i canviant d'estil, i sobretot adaptar-nos a la  realitat.

Res més, simples reflexions d'un dia gris com avui.

[@more@]

Tweet

La darrera setmana van inaugurar la il.luminació nadalenca dels carrers de ciutat. Sembla que en veure tantes llums de colors, estrelles, avets de Nadal, rens, papas noels, espelmes i tota la imagineria nadalenca, a la gent li agafen unes ganes enormes de comprar, acaparar i omplir botigues. Ahir es devia cobrar la paga extra de Nadal, perquè les botigueres no han donat l'abast. Les dependentes saben pel volum de les compres si la gent ha cobrat o no, si és principis o finals de mes, i si hi ha crisi o no.

He sortit  a fer uns encàrrecs i m'he posat nerviosa perquè no sabia on deixar el cotxe: el centre comercial era a vessar, no sé d'on sortia tanta gent, i perquè carreguen tant. Per altra banda, les petites botigues de barri eren buides a darrera hora de la tarda, s'hi comprava còmodament amb una pau que no recorda el Nadal.

Una veïna ha comentat que al carrer hi plovia aigua-neu. Algunes persones hem sortit a guaitar, i les dependentes joves també, com si no ho haguéssin vist mai. Ja parlaven de que nevaria, i de que un Nadal amb neu és més autèntic.

Ahir al vespre vam fer el sopar d'empresa. Hi érem quasi tots. Inevitablement es va parlar dels qui aquest any ja no eren entre nosaltres, perquè havíen plegat o perquè s'havien jubilat o mort. Vam menjar i beure molt, encara que els qui portaven cotxe, i ens van tornar a casa, es van obligar a la  0,0%.

Demà a la tarda ens reunirem tota la colla per quedar pel sopar de Cap d'Any, decidir el menú  com cada any, i fer el sorteig de l'amic invisible.

A la família ja ens hem organitzat pels dinars de festa. Repartits els àpats, un a cada casa, perquè així les mestresses cuinem un dia per a tots, i prou: els altres dies convidades a les altres cases.

Els nens ja han fet la llista per Reis, i ens la hem repartit. Així que finalment les decisions ja son preses i podem entrar sense presses de darrera hora al cénit de les celebracions.

Les llums, la neu, els regals i els àpats de família configuren el Nadal. I tampoc hi podia faltar la Marató de TV3, que com cada any indica l'inici de les Festes i es fa palesa la gran dosi de solidaritat que els catalans tenim aquests dies (i la resta de l'any)

I com cada any,per aquestes dates la solitud que molts senten entre tanta disbauxa. La gent estimada que no son entre nosaltres, i que trobem a faltar enormement més que la resta de l'any. I també les ganes de molts de que les festes acabin el més aviat possible i deixar-nos estar de tanta melancolia.

[@more@]

Tweet

Recentment hem visitat a un homeòpata per intentar solucionar un problema de salut d'un familiar molt proper.

Des de la meva formació científica i el meu pensament racional, vam triar un metge homeòpata, perquè ens donava més garantíes. Havía llegit molt per internet aquest tema de la homeopatia, i semblava que la medicina ortodoxa posa en dubte les seves bases i les considera que no són científiques.

Abans de fer aquest pas, penseu que he esgotat els recursos de la medicina tradicional, i no ens ha quedat altre remei que virar cap una altra direcció que ens donés una resposta de millora. Al final tant ens era quina tècnica: el que importava era una milloria.

Penso sovint que els metges treballen amb pocs medis: molts medis tècnics al seu abast, però poc temps per decidir, i de vegades el pacient no sap col.laborar definint bé els seus símptomes. Llavors els diagnòstics s'eternitzen, i quan arriben és tard i ja s'ha perdut la paciència.

Hi ha metges magnífics, no ho dubto, però també n'hi ha de mancats d'imaginació .Et queixes d'alguna cosa, et fan una prova i et diuen que no tens res. Si no tinguéssis res ja no hi aniríes oi? La resposta més llógica seria: aquesta prova ha sortit normal, no t'hi amoïnis per aquí, haurem de continuar buscant la causa del teu mal.

Per això, quan vas a una medicina alternativa, el primer que fan és deixar-te parlar per saber de què et queixes. Durant molt de temps, i poden fer el seu diagnòstig més afinat.

L'èxit de les medicines alternatives és aquest: t'escolten, i utilizen mètodes de curació no tant agressius, cosa que és desitjable. I un bon nombre de casos es soluciona. Penseu que tots els casos solen haver passat pel metge tradicional.

Una doctora de capçalera em deia que aquests mètodes no tenen comprovació científica, i que de vegades et prenen el pèl, que et cures per l'efecte placebo, i que  això ens surt molt més car: pagar per un placebo. Jo penso, al final, que encara que curin per màgia, val la pena intentar-ho, quan ja has perdut la paciència en els tractaments agressius.

La mateixa doctora, quedava sense paraules al saber que el seu malalt evolucionava favorablement amb uns anisos homeopàtics. Ens va demanar la adreça del metge homeòpata , doncs la seva filla petita patia d'una otitis resistent als antibiòtics, i no era recomanable continuar amb aquesta teràpia tant agressiva.

De veritat, chapeau per la nostra doctora!

[@more@]

Tweet

Aquests han estat uns dies de pont per tots nosaltres. Quan he sortit al carrer a passejar he vist totes les botigues plenes de gent comprant. Tant se val si era dia laborable com festiu, aquest dia les obren quasi totes, i la gent gastant diners. No entenc com fa quatre dies els botiguers es queixaven de crisi, i ara no donen l'abast.

La resposta són les festes de Nadal, els regals i el consumisme que s'acosta. Jo no puc dir que sigui totalment fora del fenòmen, perquè no seria veritat, però almenys me'l miro amb ulls crítics.

Començo amb la premissa que els diners que tenim els hem de fer circular de butxaca, perquè aquest intercanvi és el que dona sentit al nostre sistema econòmic de vida. I la crisi vol dir que no tenim prou diners per gastar equitativament en tots els sectors econòmics. O perquè ingressem pocs diners, o perquè les despeses estan desequilibrades ( llegiu hipoteques, lloguers, estudis de fills, estudis propis o inversions varies). Llavors és quan hem de renunciar a adquisicions determinades, per conservar l'equilibri.

I aquí hi entra la imaginació ( no dic estalvi ni renuncia, sinó imaginació). I decidim regalar-nos altres il.lusions que no siguin materials, sinó un xic de felicitat de la que estem necessitats.

Fa uns quants anys que vam decidir a la família ( avis, tiets i persones grans) de no intercanviar regals. Pensar, comprar i gastar era un desgast emocional i econòmic que ens frustrava. Ara vivim les festes amb una certa llibertat de compromisos. Només fem regals als nens, i normalment estem dirigits pels pares, que ja saben el que els convé als seus fills.

Pels grans i per nosaltres ens regalem capricis més immaterials, encara que suposi, naturalment, gastar diners. Aquest any anem a veure un ballet al Fòrum, però podria ser qualsevol activitat fora del normal.

Així ens estalviem les cues a les botigues ( no ens estalviem el pensar), potser estalviem diners ( no gaire però), però la novetat i la felicitat són més grans. No acumulem objectes , només emocions i experiències.

[@more@]

Tweet

Acabo de llegir el llibre "El laberint de la felicitat” de l’Àlex Rovira i d’en Francesc Miralles, dos escriptors de bestsellers i de llibres d’auto-ajuda. Del primer ja havia llegit “ La bona sort”, em va agradar molt, i per això m’he comprat aquest altre. Aquests dos autors els sento sovint parlant per la ràdio, el segon per parlar del seu recent “El quart Reich”, i en tenia ganes de saber-ne més.

Us puc dir que l’he llegit en una estona ( dues hores?), que m’ha enganxat i m’ha deixat una gran satisfacció. Us el recomano, m’ha agradat, tal com ho ha fet a un gran nombre de lectors. És un llibre d’aquells que amb metàfores et descobreixen coses que ja sabies sobre el sentit de la vida i tot això.

Aquesta tarda tenia la tarda lliure, i a la sala d’estar amb aquest solet que feia ha estat molt agradable la lectura.

Però jo volia parlar-vos d’una altre cosa. Tinc la casa plena de llibres, alguns de molt interessants, d’altres que només omplen els prestatges. No sembla bona idea llençar llibres, i no solem re-llegir-los, encara que siguin molt interessants. Jo només m’he re-llegit un sol llibre, encara que varies vegades: un llibre per a mi realment carismàtic.

Alguns exemplars els tinc des de fa molts anys, d’altres son molt actuals.Uns me’ls van fer comprar i llegir a la força, i d’altres els he adquirit voluntàriament per curiositat, per passar una bona estona o per aprendre alguna cosa.

Doncs això, tinc la casa plena, i per anar-me’n desfent els vaig anar oferint a les meves amistats. Algunes me’n van acceptar tímidament un o dos, d’altres van declinar la suggerència per més endavant, que ja me’ls anirien demanant perquè encara en tenien una pila per llegir, i la casa plena.

Vaig llegir en una revista la darrera moda als EU: el bookcrossing, deixar llibres embolicats en llocs públics perquè la gent que passés per allà els pugés agafar, endurse’ls i llegir-los a casa o a qualsevol lloc. Deia que els deixaven als trens, als bancs de les places, a les parades de transport public.

Doncs sí, en vaig prendre model i ho vaig fer també jo mateixa. Vaig sel.leccionar deu llibres de la meva biblioteca, els vaig embolicar i hi vaig posar una noteta, de que els podien llegir, i si volíen quedar-se’ls o tornar-los al mateix lloc. D’això en fa dos anys: no he tornat a sentir parlar més de bookcrossing, ni he vist que ningú més ho faci. Tampoc vaig tornar a veure els meus llibres al cap d’una estona d’haver-los deixat.

Va ser una història sense final. Potser algun dia torni a seleccionar i ho torni a fer.De fet compro massa llibres, i encara que estigui mal dit, duren poc, són efímers, i estem necessitats de notícies noves, de històries noves cada dia.

Com les películes, els llibres que s’han llegit, haurien de tenir més vides útils, i no jaure per sempre a les biblioteques fosques de cases anònimes.

[@more@]

Tweet

Reconec un gran mèrit a la gent que s'ha de llevar tant d'hora per anar a treballar a les fàbriques principalment. En conec que es lleven a les quatre del matí per posar-s'hi a dos quarts de sis. I treballen fins les dues, arribant a casa prop de les tres per dinar. Doncs si parles amb ells estan contents, perquè considerant que han de treballar vuit hores ( i no fer hores extres), és millor fer-les seguides, i de matí, sobretot a l'estiu.

Perquè encara hi ha casos pitjors: llevar-se d'hora, quedar-se a dinar a la fàbrica ( dues hores de aturada), i continuar a la tarda, fins l'hora de plegar. Diuen que encara és pitjor.

Un cambrer amic nostre ha de treballar pel sopar de cap d'any. Li diem que ens sap greu que es perdi el sopar amb la família ( té dos nens petits). Ell diu que aquest sopar rai, ja que no pot dinar ni sopar amb ells cap dia de l'any. Un cuiner ens diu el mateix, però almenys el seu restaurant tanca els diumenges.

Una amiga treballa en una botiga, i aquests dies que s'acosten a Nadal està estressada, doncs treballa a tot ritme de dilluns a dilluns, sense festes ni descans. ( Cobrarà hores extres, però és el de menys, perquè el seu sou és mínim)

A mi demà em toca fer l'horari de matí a la fàbrica ( només demà). I em sembla que hauré de fer un gest heroic per llevar-me tant d'hora, no podré mirar la tele, i la meva vida familiar de diumenge al vespre es veurà alterada una mica.

Si reflexiono nomes un moment, penso que quina sort de treballar en horaris de fàbrica, caps de setmana lliures, festes, ponts, i a dinar i sopar a casa amb la família, poder fer vida social normal.

És clar que si continuo pensant, seria millor ser funcionària. O no?

No res, només pensaments de diumenge a la tarda!

[@more@]

Tweet

A casa cada dia hi ha diari. O l'un o l'altre el porten, i hi ha dies que repetit i tot per manca de coordinació. Al final de setmana tenim una pila de paper per reciclar que cal fer varis viatges al contenidor blau.

A la pila hi va a parar tot el paper imprés que entra a casa, i que té una duració molt escassa: publicitat, diaris gratuïts, pasquins que trobem sota la porta, fulls amb apunts dels nois, guixats per tots dos cantons, diaris, revistes, suplements de diaris i revistes, guies publicitàries, guies de serveis etc.

Avui mateix, amb el diari de diumenge has de portar un carretó per endur-t'ho tot. Amb el diari et donen una càrrega de paper que fa por. De vegades et donen un plat, una olla, coberts, xampú, sabó pels plats, sopes,CD's etc.

Un periodista amic em diu que el diari no el paga el lector, sinó la publicitat, i el anunciant paga per arribar al major numero de lectors. Però jo li he dit, que com a lectora, també podria triar endur-me o no un plec de publicitat que no llegiré i que anirà a parar a la pila del reciclatge. Penso que a la porta de la llibreria, ja hi podrien tenir el contenidor blau, per poder reciclar en origen.

Quan el diumenge et donen alguna cosa que valgui la pena, ho has de reservar amb temps, perquè el que val la pena no ho porten en la mateixa proporció que els diaris venuts. Per exemple, si voleu adquirir el CD de La marató, del dia 9 de desembre, ja el podeu reservar avui mateix, perquè no arribarà per tothom, com em va passar a mi l'any passat.

Jo trobo impossible llegir o fullejar ni tan sols, tota la informació d'un diari de diumenge, o també de cada dia. No podem assimilar tot el que arriba a casa, fulletons, cartes, revistes a les que hi estem subscrits. No sé què passa a les altres cases, però nosaltres no donem abast. I un diari d'ahir és caducat i no serveix per a res, sinó per anar a parar a la pila. Abans servia per embolicar, o per protegir el terra quan plovia, però ara ja no serveix per a res.

Potser ens hauríem de plantejar de no comprar tants diaris, i llegir-los per Internet, com algunes edicions de diaris digitals. O pagar mes i endur-te només notícies. O no pagar res, i aconseguir publicitat que necessites per una compra que hagis de fer. No sé, però alguna cosa s'hauria de fer. Diem que hem de reciclar, però em sembla més racional no carregar-se de residus, o comprar amb més criteri.

No sé, m'ho hauré de pensar. 

[@more@]

Tweet

La meva neboda m’ha preparat un planning d’exercicis per preparar al cos pel canvi d’imatge que em proposa ( llegiu si voleu el meu post “ Canviar la imatge”)

Diu que no hi pot haver bona imatge si l’organisme no té salut, fem mala cara, no estem relaxats ni tenim benestar general. En realitat una bona imatge és la suma de salut, energia, benestar físic i emocional i estil personal.

Em va proposar, per començar, una revisió dels problemes concrets de la meva salut a nivell general.Per exemple,em va aconsellar un gel per la circulació de la sang a les cames, una revisió dental, tenir un control periòdic de la salut general i mantenir un tó vital a l’organisme.

I aquí entra l’exercici físic. A continuació els moviments que m’aconsella en particular que no son per aprimar, diu, sinó per donar vitalitat , energia i relaxació:

1.- En arribar a casa al vespre cada dia, posar-me còmode amb malles, mitjons i xandall per fer uns quants  moviments de ioga.

2.- Posar una manteta al terra per no tenir fred. Posar un CD de música alegre que em doni ritme i em pos

[@more@]

Tweet

La meva neboda m’ha preparat un planning d’exercicis per preparar el cos pel canvi d’imatge que em proposa ( llegiu si voleu el meu post “ Canviar la imatge”)

Diu que no hi pot haver bona imatge si l’organisme no té salut, fem mala cara, no estem relaxats ni tenim benestar general. En realitat una bona imatge és la suma de salut, energia, benestar físic i emocional i estil personal.

Em va proposar, per començar, una revisió dels problemes concrets de la meva salut a nivell general.Per exemple,em va aconsellar un gel per la circulació de la sang a les cames, una revisió dental, tenir un control periòdic de la salut general i mantenir un tó vital a l’organisme.

I aquí entra l’exercici físic. A continuació els moviments que m’aconsella en particular que no son per aprimar, diu, sinó per donar vitalitat , energia i relaxació:

1.- En arribar a casa al vespre cada dia, posar-me còmode amb malles, mitjons i xandall per fer uns quants  moviments de ioga.

2.- Posar una manteta al terra per no tenir fred. Posar un CD de música alegre que em doni ritme i em posi de bon humor, buscar un lloc de la casa tranquil.

3.- Començar amb exercicis de moviments del coll i del cap per descontructurar els muscles

4.- Continuar amb moviments per mantenir la cintura, braços i esquena

5.- Practicar el típic moviment de tocar el terra amb els dits mantenint els genolls rectes.

6.-De quatre grapes al terra fer l’exercici del “ gat enfadat” estirant el braç endavant i la cama oposada endarrere. Fer curvatures de la esquena mirant amunt, i esquena mirant avall.

7.-Asseguda al terra amb les cames estirades i obertes intentar tocar amb les mans agafades ara una cama, ara l’altra.

8.- Estirada al terra elevar les cames el més amunt possible ajudant-se amb les mans a l’esquena. Fer moviments de bicicleta, i en acabar estirar les cames endarrere fins tocar el terra, lentament.

9.- Un cop dreta, aixecar els braços, de puntetes i elevant tots els muscles del cos com sigui possible.

10.-Els exercicis s’han de fer lentament, estil ioga, acompanyats amb una respiració pausada i conscient. Han de ser aerobis, respirar profundament i amb consciència al ritme de l’exercici. Cada moviment en un sentit, ha de tenir el seu contramoviment per relaxar la zona estirada i la zona contreta. Cada dia es poden anar canviant, tenint cura de treballar tot l’organisme.

11.- Al final de tot, estirada al terra cap amunt, fer una relaxació conscient d’uns minuts, començant per la punta dels peus, relaxant cada un dels muscles del cos, peus, cames, genolls, cuixes…mans fins arribar a relaxar totalment el cap i la ment.

Com que em proposa moviments diaris, en un quart d’hora a la meva habitació ja els enllesteixo. Començo a les vuit del vespre, amb la ràdio, i el programa del Gaspar Hernàndez, “ L’ofici de viure”. Quan acabo, m’estiro al llit i aprofito el minut de meditació i la relaxació del monjo budista. Trobo que és un programa molt útil per aquesta hora de la tarda, i l’acabo d’escoltar a la cuina, mentre preparo el sopar.

Dissabte al matí practico un esport, vaig a nedar i m’hi estic vint minuts sense parar de fer piscines.

Ja porto una setmana seguint el programa, i em sembla que ja em noto amb més vitalitat. De fet hauria de tenir continuïtat tot el curs, fins el juny. Llavors se’m evaluarà de debó el verdader canvi d’imatge. No puc fallar a la meva assessora personal.

La pega de fer gimnàstica a casa no està de moda, és avorrit i no pots parlar amb ningú. És fàcil que et desanimis a la més mínima, que acabis abans d’hora, que no ho facis bé i no respiris correctament. Inclús que et facis mal, que ho facis malament, que perdis el temps o que perdis la constància. Però en el meu cas, com a avantatge, no passo temps en desplaçaments, és gratis, no em forço, m’ho faig a la mida, desenvolupo la força de voluntat, puc endarrerir l’horari o avançar-lo, puc agafar el telèfon, sóc a casa, i sembla que amb els de la ràdio no estic sola. Aquesta és de moment la meva experiència, ja us aniré explicant!

[@more@]

Tweet

La meva neboda m’ha preparat un planning d’exercicis per preparar al cos pel canvi d’imatge que em proposa ( llegiu si voleu el meu post “ Canviar la imatge”)

Diu que no hi pot haver bona imatge si l’organisme no té salut, fem mala cara, no estem relaxats ni tenim benestar general. En realitat una bona imatge és la suma de salut, energia, benestar físic i emocional i estil personal.

Em va proposar, per començar, una revisió dels problemes concrets de la meva salut a nivell general.Per exemple,em va aconsellar un gel per la circulació de la sang a les cames, una revisió dental, tenir un control periòdic de la salut general i mantenir un tó vital a l’organisme.

I aquí entra l’exercici físic. A continuació els moviments que m’aconsella en particular que no son per aprimar, diu, sinó per donar vitalitat , energia i relaxació:

1.- En arribar a casa al vespre cada dia, posar-me còmode amb malles, mitjons i xandall per fer uns quants  moviments de ioga.

2.- Posar una manteta al terra per no tenir fred. Posar un CD de música alegre que em doni ritme i em posi de bon humor, buscar un lloc de la casa tranquil.

3.- Començar amb exercicis de moviments del coll i del cap per descontructurar els muscles

4.- Continuar amb moviments per mantenir la cintura, braços i esquena

5.- Practicar el típic moviment de tocar el terra amb els dits mantenint els genolls rectes.

6.-De quatre grapes al terra fer l’exercici del “ gat enfadat” estirant el braç endavant i la cama oposada endarrere. Fer curvatures de la esquena mirant amunt, i esquena mirant avall.

7.-Asseguda al terra amb les cames estirades i obertes intentar tocar amb les mans agafades ara una cama, ara l’altra.

8.- Estirada al terra elevar les cames el més amunt possible ajudant-se amb les mans a l’esquena. Fer moviments de bicicleta, i en acabar estirar les cames endarrere fins tocar el terra, lentament.

9.- Un cop dreta, aixecar els braços, de puntetes i elevant tots els muscles del cos com sigui possible.

10.-Els exercicis s’han de fer lentament, estil ioga, acompanyats amb una respiració pausada i conscient. Han de ser aerobis, respirar profundament i amb consciència al ritme de l’exercici. Cada moviment en un sentit, ha de tenir el seu contramoviment per relaxar la zona estirada i la zona contreta. Cada dia es poden anar canviant, tenint cura de treballar tot l’organisme.

11.- Al final de tot, estirada al terra cap amunt, fer una relaxació conscient d’uns minuts, començant per la punta dels peus, relaxant cada un dels muscles del cos, peus, cames, genolls, cuixes…mans fins arribar a relaxar totalment el cap i la ment.

Com que em proposa moviments diaris, en un quart d’hora a la meva habitació ja els enllesteixo. Començo a les vuit del vespre, amb la ràdio, i el programa del Gaspar Hernàndez, “ L’ofici de viure”. Quan acabo, m’estiro al llit i aprofito el minut de meditació i la relaxació del monjo budista. Trobo que és un programa molt útil per aquesta hora de la tarda, i l’acabo d’escoltar a la cuina, mentre preparo el sopar.

Dissabte al matí practico un esport, vaig a nedar i m’hi estic vint minuts sense parar de fer piscines.

Ja porto una setmana seguint el programa, i em sembla que ja em noto amb més vitalitat. De fet hauria de tenir continuïtat tot el curs, fins el juny. Llavors se’m evaluarà de debó el verdader canvi d’imatge. No puc fallar a la meva assessora personal. La pega de fer gimnàstica a casa no està de moda, és avorrit i no pots parlar amb ningú. És fàcil que et desanimis a la més mínima, que acabis abans d’hora, que no ho facis bé i no respiris correctament. Inclús que et facis mal, que ho facis malament, que perdis el temps o que perdis la constància. Però en el meu cas, com a avantatge, no passo temps en desplaçaments, és gratis, no em forço, m’ho faig a la mida, desenvolupo la força de voluntat, puc endarrerir l’horari o avançar-lo, puc agafar el telèfon, sóc a casa, i sembla que amb els de la ràdio no estic sola. Aquesta és de moment la meva experiència, ja us aniré explicant![@more@]

Tweet